Els tumors no invasius mostren una alta tendència a reaparèixer i, en alguns casos, poden evolucionar a formes invasives. Indiquem tractaments complementaris, fonamentalment fàrmacs, que s'instil·len a la bufeta en funció del risc calculat per a cadascuna d'aquestes situacions:
BCG
L’administració intravesical d'immunoteràpia amb Bacil Calmette Guérin (BCG) és la més utilitzada per tractar el càncer de bufeta. Es tracta d'un bacteri relacionat amb un germen que causa tuberculosi, però que normalment no acaba en malaltia. Després d’administrar-lo, les cèl·lules del sistema immunològic, activades pel BCG, es dirigeixen a la bufeta on, al seu torn, afecten les cèl·lules malignes causants del càncer de bufeta. Aquest tractament és un dels més eficaços contra tumors no múscul-invasius de la bufeta. Ha demostrat que redueix la taxa de recaigudes (reaparició del tumor després d'un període més o menys llarg d'absència de malaltia) i de progressió de la malaltia gràcies al seu efecte immunològic local i sistèmic.
El tractament s'inicia al cap de 8 setmanes que el pacient s’hagi sotmès a una resecció transuretral de bufeta (RTU), i es perllonga durant 6 setmanes. A vegades els nostres especialistes administren una teràpia de manteniment amb BCG a llarg termini.
L'elecció d'aquest tractament depèn del risc de recaiguda i de la progressió de la malaltia.
Mitomicina
Tractament d'ús local per a la bufeta que destrueix les cèl·lules neoplàsiques. S'utilitza per a tumors menys agressius i pot reduir la taxa de recurrència.