Disfuncio erectil - tractament Barcelona

Què és la disfunció erèctil

La impotència, com se l’ha anomenat tot i que el terme mèdic la disfunció erèctil (DE), és la incapacitat persistent d'aconseguir o mantenir el penis en posició suficientment erecte per mantenir una activitat sexual satisfactòria. La disfunció erèctil és molt freqüent; es calcula que afecta, en major o menor grau, a la meitat dels homes en una edat compresa entre els 40 i els 70 anys. I, tot i que aquesta condició s'atribuïa a problemes psicològics, els grans avenços en aquest camp ens permeten saber que en el 60% dels casos la disfunció erèctil és deguda a problemes orgànics, generalment relacionats amb el subministrament de sang al penis; en el 30% la causa és psicògena, i en l'altre 10% el factor causant és desconegut o idiopàtic.

Factors de risc:

Diabetis tipus 2
Malalties i/o cirurgies vasculars
Malalties cròniques com ara insuficiència renal
Alguns medicaments
Hipogonadisme o dèficit de testosterona
Patologies en el sistema endocrí

Símptomes

Dificultat per aconseguir o mantenir una erecció persistent en el temps.
Insuficiència de rigidesa del penis..
El temps que es triga aconseguir l'erecció és superior a com era abans.
Les ereccions matinals són menys rígides o inexistents.

Diagnòstic

Per a l'Institut d'Urologia Serrate & Ribal és bàsic identificar els factors de risc per dur a terme el diagnòstic que ens permeti adequar a cada pacient un tractament de manera individualitzada en funció de les seves necessitats. Per aquest motiu el nostre equip mèdic ha d'elaborar una història clínica bàsica i de medicina sexual que incidirà en:

Els hàbits sexuals.
La freqüència coital.
La relació amb la parella.
Les característiques de l'erecció durant l'activitat sexual.
La presència i característiques de les ereccions involuntàries.

L'exploració física general i específica genital és essencial per detectar possibles alteracions morfològiques com per exemple zones de fibrosi en els cossos cavernosos, fimosi o característiques inusuals del penis que poden induir a la disfunció erèctil. Una analítica descartarà la síndrome de dèficit de testosterona.

Tractament

El tractament específic per a la disfunció erèctil el determinarà el nostre equip mèdic en funció de quina en sigui la causa. Per a això, tindran en compte factors com l'edat del pacient i el seu estat general de salut o el grau de l’avanç de la malaltia, així com el consell d'eliminar factors de risc evitables com ara:

Hàbits alimentaris no saludables.
Tabaquisme
Excés de consum d'alcohol.
Consum de drogues.

En l'actualitat hi ha diverses alternatives terapèutiques per a la disfunció erèctil:

Tractament psicològic

Qualsevol disfunció sexual comporta unes alteracions psicològiques associades. Per al cas de la disfunció erèctil, a l'Institut d'Urologia Serrate & Ribal mirem de reduir l'ansietat o la por del pacient quan la relació sexual no es desenvolupa adequadament. En aquestes situacions el cervell pot inhibir la resposta fisiològica, és a dir, la rigidesa del penis davant l'excitació sexual. Per a això posem a disposició innovadors mètodes programats de reeducació del comportament sexual amb la finalitat que el pacient s’entengui a si mateix i aprengui a treure partit a les seves possibilitats.

Tractament mèdic

Tractaments de primera línia

Entre els tractaments de primera línia s'inclouen fàrmacs inhibidors de la fosfodiesterasa 5 (com Sinaldefilo (Viagra), Tadalafil (Cialis) i Vardenafil (Levitra)) que ajuden a provocar una erecció davant estímuls eròtics de forma natural. S'ha demostrat que són altament eficaços, ben tolerats i que presenten pocs efectes adversos sempre que la seva administració estigui sota control mèdic. Els nostres especialistes definiran el tipus de medicació i les dosis òptimes de manera individualitzada per a cada pacient.

Si l'analítica revela que els nivells de l'hormona testosterona han disminuït significativament podem aplicar un tractament per incrementar-los. Aquest és un dels fàrmacs amb un nivell d'eficiència més elevat.

Hi ha altres teràpies com els dispositius de constricció per aspiració (DCV), que produeixen una dilatació passiva dels cossos cavernosos del penis que propicien l'erecció. L'eficàcia d'aquesta tècnica arriba al 90% amb independència de la causa de la disfunció erèctil

Tractaments de segona línia

El tractament amb ones de xoc en el penis ha demostrat una millora de la qualitat de les ereccions. L'emissió d'ultrasons sobre els vasos sanguinis del penis pot induir canvis en l'endoteli (recobriment intern dels vasos) i millorar el flux sanguini del penis durant l'erecció.

Als pacients que no responen als medicaments orals se'ls pot oferir una altra tècnica alternativa, amb un percentatge d'èxit del 85%, que consisteix en injeccions intracavernoses de substàncies vasoactives que faciliten el reg sanguini dels cossos cavernosos del penis.

Tractaments de tercera línia

La implantació quirúrgica d'una pròtesi de penis és una solució eficaç i satisfactòria per tractar la disfunció erèctil. Tanmateix, es preveu per a pacients que han provat altres tractaments sense èxit o que prefereixen una solució permanent per al seu problema La cirurgia consisteix a col·locar uns cilindres biocompatibles a cada cos cavernós del penis, de manera que produeixen la rigidesa necessària per tenir relacions sexuals satisfactòries. Les pròtesis penianes es classifiquen en dos grups: les semirígides o mal·leables, i les inflables o hidràuliques.

Les pròtesis semirígides o mal·leables consten de dos cilindres de silicona tova que, col·locats en els cossos cavernosos, restauren l'erecció del penis. El pacient mateix pot manipular-les per orientar-les en tres posicions diferents: recta o elevada per mantenir relacions sexuals, cap avall per a la micció, o posició normal o doblegada.
Les pròtesis inflables o hidràuliques poden ser de dos o de tres components. Les de dos components consten de dos cilindres flexibles farcits de sèrum salí estèril que s'insereixen en els cossos cavernosos i que estan connectats a un dispositiu de bomba que s'instal·la a l'escrot, que alhora fa funció de reservori. L'erecció s'aconsegueix prement la bomba escrotal: d'aquesta manera, el líquid es transfereix del reservori als cilindres. Per buidar-lo (i la conseqüent flacciditat del penis) n’hi ha prou amb doblegar els cilindres cap avall durant uns segons, de tal manera que el líquid torni al reservori. Les pròtesis de tres components són les més sofisticades. Les formen dos cilindres que s'implanten en els cossos cavernosos, encara que, en aquest tipus de pròtesis, la bomba és independent del reservori: el sistema de bombament es col·loca a l'escrot; mentre que el reservori se sol col·locar al peritoneu o a l'espai laterovesical.

L'uròleg és la persona encarregada de determinar quin tipus de pròtesi cal a cada pacient en funció del seu problema, de l'estil de vida, l'edat i els riscos per a la salut.